El passat dimarts, a primer d'Educació Infantil, la Carla i la Cristina, ens van explicar un conte, i aquest va ser tant maco i especial, que el volem compartir amb tots vosaltres. Com podreu veure a les fotografies, el conte el van acompanyar amb unes imatges fetes per elles. A més a més, ens van donar una corona amb el peix Irisat, que després vam pintar i vam penjar a la classe;
I ara, shhht! que comença el conte:
Lluny, al alta mar, hi vivia un peix, però no era un peix
com els altres. Era el peix més bonic del mar.
El seu vestit era d'escates tenia els colors de l'Arc de
sant Martí.
Els altres peixos, els agradava molt el peix de les escates
de colors. Li deien “el peix irisat”.
– Vine peix irisat! Vine a jugar amb nosaltres! Però el peix Irisat passava sempre de llarg, callat i orgullós, feia lluir les seves
escates.
Un peix blau el va perseguir nedant:
– Peix Irisat espera'm.
Dóna'm una de les teves escates lluents. Són tan precioses, i en tens tantes!
– Que et regali una de les meves escates? però que t'has
pensat! –va cridar el peix Irisat.
– Au va fuig! - Espantat el peix blau va allunyar.
Excitat el peix blau va explicar als seus amics el que li
havia dit el peix Irisat. A partir d'aquell dia ningú no volia tenir res a veure
amb ell.
Ara era el peix més sol de tot l'oceà, i un dia es va queixar
a una estrella de mar:
– Si sóc tan bonic, per què no agrado a ningú?
– En una cova darrere del banc de coral, hi viu el pop Octopus.
Ell et podrà ajudar - li va aconsellar l'estrella de mar.
El peix Irisat va trobar la cova, era fosca, amb prou feines
es veia. Però de sobte van aparèixer dos ulls lluents que el miraven.
– T'estava esperant - va dir l’Octopus amb la seva veu fonda - les onades m'han explicat la teva historia. El meu consell és: regala a cada
peix una de les teves escates i tornaràs a ser un peix content.
– Regalar les meves escates? Tan boniques! – va pensar el
peix Irisat, horroritzat. De cap manera!
Com podria ser feliç sense elles?
De sobte, va tornar a veure al peix blau.
– Peix Irisat, va no siguis dolent. Dóna'm una de les teves escates lluents!
El peix Irisat es va quedar dubtant un moment.
– “Una escata
lluent i petitona, gairebé no la trobaré a faltar. –Va pensar.
Amb molta cura, el peix Irisat es va arrencar l'escata
lluent més petita.
– Té, te la regalo.
– Moltes gràcies! – va contestar el peix blau, boig
d'alegria.
D'aquesta manera, el peix Irisat aviat es va trobar envoltat
d'altres peixos, tots volien una escata lluent.
Aleshores el peix Irisat va repartir les seves escates aquí i
allà. Cada vegada li feia més il·lusió.
Al final només li va quedar una escata lluent. I era tan
feliç, com no ho havia estat mai. Tots els altres peixos volien jugar amb ell.
Ara tenia molts
amics.
Conte contat, aquest conte s'ha acabat!
Carla Iglesias i Cristina Fernandez
1er CFGS Educació Infantil
 |
| El peix Irisat pintat per les alumnes |
Carla Iglesias i Cristina Fernandez
1er CFGS Educació Infantil
