Explica, que des de fa uns segles enrere fins a l'actualitat, en les escoles s'ha impartit un tipus d'educació igualitària en els primers cicles dels nens, la qual cosa no permet desenvolupa la creativitat i imaginació particular d'aquests.
El senyor Ken Robinson intenta transmetre'ns la importància de potenciar i treballar la creativitat a l'aula, en la infància i durant la vida de les persones per enriquir el seu futur.
La conclusió que hem obtingut sobre el vídeo és que la educació que estem tenint i tenen els nens, és de manera jeràrquica, és a dir que s'educa als nens per a un futur igual per a tots, de manera que tots siguin iguals sense deixar-los ser ells mateixos i intentar desenvolupar les seves habilitats i creativitats. Descrivim de manera metafòrica que l'escola seria com una fàbrica i les classes com les seccions de la fàbrica on es treballen diferents objectes els quals han de ser creats de la mateixa manera, amb les mateixes peces i en el mateix ordre.
És a dir que si un nen és hàbil o creatiu en dibuix, no es li dóna l'oportunitat de des envolupar aquesta habilitat, perquè no se li ensenya amb la mateixa intensitat que amb les matemàtiques o les llengües? Aconseguint així arribar a ser un gran expert amb la inclusió també dels altres estudis no per això menys importants en l'educació, simplement desenvolupa les arts i la dansa com les altres disciplines, ja que per al sistema educatiu deixa de ser important les danses i les arts en general.
L'autor també barreja el seu vídeo fent dinàmic i divertit, amb anècdotes de la seva vida i de la vida en general d'un educador.
Text redactat per: Lorena Bosque, Sara Martin, Sara Gascón, Elisabet López.
