Un altre aspecte a tenir molt en compte, és la gratuïtat que ofereix aquest sistema educatiu; llibres de text gratis, menjador escolar gratis, material escolar gratis i totes els classes gratuïtes. Una de nosaltres, sobre aquest fet, afegeix que és un tema d’àmbit polític, ja que l’estat i els ajuntaments arriben a un acord perquè es dediqui de l’11% al 12% dels pressupostos a finançar aquest model d’educació. Concretament, aquest fet, a Espanya no passa i actualment és tot al contrari. El govern espanyol ha aplicat unes retallades exagerades respecte l’educació que han fet treure moltes subvencions (fins arribar només al 4% del pressupost per aquest fi) i que també fa veure que estudiar, avui en dia, és un autèntic privilegi.
Aquest aspecte és un tret molt positiu sobretot en estudis de nivell més elevat com per exemple batxillerat o la universitat ja que a Espanya no tothom es pot permetre accedir a estudis superiors per l’elevat cost que comporta cursar-los. Com hem dit abans, el govern espanyol a més, ha convertit l’educació en un autèntic negoci que per moltes famílies arriba a ser un malson ja que per exemple, el preu dels llibres oscil·la entre els 400€-500€ anuals.
En general, totes estem completament d’acord amb aquestes gratuïtats i amb que el material escolar si es perd, sí que s’hagii de pagar.
Respecte les hores lectives, en els articles queda reflectit que a Finlàndia fan moltes menys hores que a Espanya. Solament fan 608 hores quan a Espanya se’n fan 875.
Tot i la diferència d’hores lectives, treuen millors resultats amb menys classes. Aquest èxit, no només rau en les hores lectives que els nens i nenes estan a classe sinó que també tenen molta importància la família i els recursos socioculturals com les ludoteques, les biblioteques o els cinemes. A Finlàndia, els pares dels nens i nenes, estan molt conscienciats que el seu paper és molt important a l’hora d’educar els seus fills i que l’escola, és un complement (amb molt de pes) en l’educació d’aquests. En aquest país, donen facilitats a les famílies, donant nombroses ajudes oficials, que els permeten conciliar el seu treball amb l’atenció als seus fills.
La nostre opinió és que aquest fet va lligat amb el d’abans, és un tema polític. Les famílies actualment, aquí, han de treballar més hores per poder pagar els estudis dels seus fills i en conseqüència, tenen menys temps per estar amb ells. També, arrel de la crisis econòmica que s’està patint, les situacions d’estrés, d’agobio… repercuteixen en l’estat d’ànim de les famílies i amb la forma en com reben els fills aquesta atenció.
Una de nosaltres diu que és un fet destacable que les famílies acudeixin a les bilioteques durant el cap de setmana gràcies a les facilitats que el sistema social finlandés els proporciona al seus ciutadans podent conciliar la vida laboral i la vida familiar.
En general, l’estimulació de la família cap a l’infant a la seva pròpia casa, ens sembla un element bàsic en l’educació i s’hauria de fomentar més.
En quan als docents, els articles esmenten que “els alumnes amb millors notes, són els que poden accedir a la docència”, pensem que és un fet que s’ha de tenir molt en compte ja que si el professor no té uns coneixements clars i estructurats, els alumnes no rebran la millor educació. Els docents de Finlàndia, han d’obtenir una qualificació que oscil·li entre el 9 i el 10 en els seus estudis de batxillerat. També, es tenen en compte valors socials claus per ser un gran mestre. Posteriorment, es realitzen entrevistes per ratificar la seva capacitat de comunicació i empatia ja que una nota escrita en un títol no ho ha de ser tot.
Amb aquest aspecte, hi ha una cosa que no estem d’acord ja que si des de ben petits els han inculcat que no es busca la competència ni la comparació entre alumnes sinó que el principal fet que es busca és aprendre, no podrien exigir una nota més alta del 9 sobre 10. S’entén perquè és per una millor educació pels futurs professionals en diferents àmbits però així es promou la competència. Creiem que se li hauria de donar oportunitats a aquelles persones encara que no hagin tingut aquesta gran puntuació o no hagin participat en voluntariats o activitats socials ja que poden transmetre igualment la seva experiència com a docents a les aules.
