Les alumnes de 2n d'Educació Infantil, des de l'assignatura de les TAC,estem treballant l'educació formal des de una manera no tradicional, és a dir, utilitzant uns altres recursos com son les TIC a l'aula. Per fer això, ens hem dividit en grups on cadascú tenia un tema a tractar. El nostre grup format per Lidia, Estefania, Marta Espinosa i Elena, ens va tocar treballar " El aprendizaje invisible" de Cristobal Cobo, on critica els sistemes d'aprenentage actuals en l'educació formal.
Cristobal Cobo - Aprenentatge invisible: Com aprendre malgrat l'escola?
En la conferència, Cristobal Cobo, comença exposant diferents tipus d'aprenentatge:
Cristobal critica els sistemes d'aprenentatge actuals en l'educació formal, que prioritzen l'estandardització (adaptar a un tipus), uniformitat (igual), parametrització ("com més ordenadets millor"). També presenta un cas real; Lim un nen de 9 anys, va desenvolupar i va crear una aplicació que actualment es pot descarregar. Després d'això, es pregunta Com els sistemes formals estimulen l'educació d'aquests talents?
Per tant, per intentar trobar una resposta a la pregunta cita diverses frases:
Reforça la seva crítica posant exemples de persones molt reeixides que no han passat per la universitat. (Walt Disney, Neruda, Saramago ..).
Aprenentatge invisible
Ell treballa en la idea de l'aprenentatge invisible juntament amb John Moravec.
Funciona bastant semblant a com vam aprendre a utilitzar les xarxes socials, és a dir, sense fer cursos formals, però que alhora es desenvolupen habilitats que ens serveixen per al món professional.
L'aprenentatge invisible, està basat en un principis que ja existeixen, Edupunk,que correspon a les pràctiques de ensenyament i aprenentatge que resulten d'una actitud tipus "Faci-ho vostè mateix", de l'educació expandida, on l'educació pot succeir en qualsevol moment i en qualsevol lloc, l'aprenentatge incidental, es produeix en forma no deliberada i sense esforç, i l'aprenentatge ubic,que significa estar a tot arreu a la vegada que és possible gràcies als nous mitjans digitals.
"L'essencial és invisible a l'educació formal". Presenta aquesta frase, perquè sota el seu punt de vista l'educació formal no ha estat a l'altura dels desafiaments que planteja la societat del conocimiento.Plantea cinc eixos principals:
1. Les TIC es fan invisibles.
Adams planteja:"Totallò que existeix quan tu neixes, és part de l'entorn natural."
Explica que tot allò que es crea entre els 15 i els 35 anys és emocionant., En canvi, tot allò que es genera a partir dels 35 anys va contra l'ordre natural de les coses.
Aquí hi ha el primer exemple, quan el conceben com a part de l'entorn natural, no pateixen el canvi.
2. Les competències adquirides en entorns informals són invisibles
Mitjançant la prova PISA(Programmefor International StudentAssessment)"Informe del Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants", que es basa en l'anàlisi del rendiment d'estudiants a partir d'uns exàmens mundials que es realitzen cada tres anys i que tenen com a fi la valoració internacional dels alumnes. Aquest informe és dut a terme per la OCDE, (Organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic), que s'encarrega de la realització de proves estandarditzades a estudiants de 15 anys. Es recojieron aquests resultats:
"Què hi ha darrere d'això? Què és el que podem decantar que les generacions més recents? Desenvolupen les seves competències digitals essencials per viure al s.XXI en entorns informals a través de l'observació, el boca a boca, l'assaig-error ... Per això l'aprenentatge a l'escola no hauria de ser tan dirigit ".
3. Les competències no evidents resulten invisibles en els entorns formals.
Els sistemes d'avaluació en els entorns formals no estimulen la possibilitat d'aprendre, sinó, tot el contrari, estimulen la repetició i l'aplicació dels continguts que transmet el professor. Per tant, el que fan els sistemes d'avaluació formals és penalitzar amb pena de mort l'error, que l'error és la mare de poder desenvolupar els aprenentatges.
4. Les competències digitals resulten invisibles
Espais més flexibles per utilitzar la tecnologia perquè:
5. Hi ha certes pràctiques "educatives" que hauríem invisibilitzar:
Assenyala un exemple, el sistema a Dinamarca que aposta per realitzar exàmens amb el suport d'internet. Per a molts docents, això és un horror i alhora un error, però el Ministeri d'Educació de Dinamarca, es defensa exposant que si el món funciona amb Internet, perquè motiu l'escola ha q ser "off line, és a dir, si el món professional funciona amb Internet, per què l'escola no?
Amb aquest projecte hi ha el risc que copien en els exàmens, però això ho hauria de gestionar el centre perquè no fos possible, en lloc de no aplicar directament en cap centre.
Plantejaments dialèctics :
Tesis. "La tesi actual és que les tecnologies són el tiquet per a la societat del coneixement. Són el tiquet de la modernitat, per tant ningú es resisteix a regalar ". Imatge política, als polítics els encanta fer-se fotos amb ordinadors.
Antítesi: "Les tecnologies evolucionen a una velocitat explosiva, exponencial, de manera contínua. L'educació ni tan sols evoluciona d'una manera lineal. Tampoc ha d'evolucionar al ritme de la tecnologia, però sí cal construir ponts entre els dos i amb l'aprenentatge invisible pot ser una possibilitat d'avançar en aquestes àrees ocultes en les que encara hi ha moltíssim a fer ".
Cristobal Cobo, finalitza la seva exposició amb una pregunta i una proposta:
Proposta: "Fer un
pacte per l'educació del demà en què participin educadors i educats
però també funcionaris públics, empresaris i empresaris. Una educació
que pensi en demà com la principal herència encara que nosaltres no
estiguem aquí per gaudir ".
Des del nostre punt de vista, pensem que l'aprenentatge invisible, és una bona opció, ja que comparteix estratègies i perspectives innovadores, que contribueixen a la creació d'un procés d'aprenentatge sostenible. Tanmateix, pot ser arriscat i poc fiable ja que apliquen una solució ràpida per millorar l'aprenentatge i l'educació. Creiem que és difícil mentalitzar la societat sobre aquest nou aprenentatge, ja que els canvis i les innovacions provoquen por a la majoria de població. Tot i això, pensem que en un futur no gaire llunyà arribarà a implantar, ja que a poc a poc es van instal·lant i utilitzant les noves tecnologies a l'aula. Si hem de criticar algun aspecte, seria la seva exposició, és a dir, creiem que critica massa l'educació formal actual i no se centra prou en l'explicació de l'aprenentatge invisible.
- Aprenentatge cara a cara, analògic (jo parlo i vosaltres calleu, és el que més s'utilitza) .
- A distància. (els estudiants no requereixen assistir físicament al lloc d'estudis)
- En línia (educació completament virtualitzada a través dels nous canals electrònics)
- Invisible. (integrar avenços tecnològics i transformar de l'educació formal)
Cristobal critica els sistemes d'aprenentatge actuals en l'educació formal, que prioritzen l'estandardització (adaptar a un tipus), uniformitat (igual), parametrització ("com més ordenadets millor"). També presenta un cas real; Lim un nen de 9 anys, va desenvolupar i va crear una aplicació que actualment es pot descarregar. Després d'això, es pregunta Com els sistemes formals estimulen l'educació d'aquests talents?
Per tant, per intentar trobar una resposta a la pregunta cita diverses frases:
- "Vaig haver d'interrompre la meva educació per anar a l'escola". Bernard Shaw, Premi Nobel de Literatura del 1925
- "Els sistemes d'educació s'assemblen molt a microsistemes industrials". Tots organitzats, i molt llunyans. Jeremy Wilkinson
- Univers paral · lel entre món real i el món de l'educació. Literatura Britànica.
- "És un miracle que la curiositat sobrevisqui als sistemes formals d'educació". Albert Einstein
Reforça la seva crítica posant exemples de persones molt reeixides que no han passat per la universitat. (Walt Disney, Neruda, Saramago ..).
Exposa 4 preguntes:
1. Com formem a aquests joves que van néixer amb Internet a la mà?
2. Com preparar per a la complexitat global?
3. Com
aprendre a aprendre ia desaprendre? Per desfer-se dels vells paradigmes
que arrosseguem i que moltes vegades limiten la capacitat de tornar a
aprendre.
4. Com estimular la creativitat?
Aprenentatge invisible
Ell treballa en la idea de l'aprenentatge invisible juntament amb John Moravec.
Funciona bastant semblant a com vam aprendre a utilitzar les xarxes socials, és a dir, sense fer cursos formals, però que alhora es desenvolupen habilitats que ens serveixen per al món professional.
L'aprenentatge invisible, està basat en un principis que ja existeixen, Edupunk,que correspon a les pràctiques de ensenyament i aprenentatge que resulten d'una actitud tipus "Faci-ho vostè mateix", de l'educació expandida, on l'educació pot succeir en qualsevol moment i en qualsevol lloc, l'aprenentatge incidental, es produeix en forma no deliberada i sense esforç, i l'aprenentatge ubic,que significa estar a tot arreu a la vegada que és possible gràcies als nous mitjans digitals.
"L'essencial és invisible a l'educació formal". Presenta aquesta frase, perquè sota el seu punt de vista l'educació formal no ha estat a l'altura dels desafiaments que planteja la societat del conocimiento.Plantea cinc eixos principals:
1. Les TIC es fan invisibles.
Adams planteja:"Totallò que existeix quan tu neixes, és part de l'entorn natural."
Explica que tot allò que es crea entre els 15 i els 35 anys és emocionant., En canvi, tot allò que es genera a partir dels 35 anys va contra l'ordre natural de les coses.
Aquí hi ha el primer exemple, quan el conceben com a part de l'entorn natural, no pateixen el canvi.
2. Les competències adquirides en entorns informals són invisibles
Mitjançant la prova PISA(Programmefor International StudentAssessment)"Informe del Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants", que es basa en l'anàlisi del rendiment d'estudiants a partir d'uns exàmens mundials que es realitzen cada tres anys i que tenen com a fi la valoració internacional dels alumnes. Aquest informe és dut a terme per la OCDE, (Organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic), que s'encarrega de la realització de proves estandarditzades a estudiants de 15 anys. Es recojieron aquests resultats:
- Hi ha més benefici de l'ús de l'ordinador a la llar que al'escola, ja que en aquesta ha generat baixos impactes
- La quantitat d'ús de l'ordinador no ha generat impactes positius en les proves PISA.
"Què hi ha darrere d'això? Què és el que podem decantar que les generacions més recents? Desenvolupen les seves competències digitals essencials per viure al s.XXI en entorns informals a través de l'observació, el boca a boca, l'assaig-error ... Per això l'aprenentatge a l'escola no hauria de ser tan dirigit ".
3. Les competències no evidents resulten invisibles en els entorns formals.
Els sistemes d'avaluació en els entorns formals no estimulen la possibilitat d'aprendre, sinó, tot el contrari, estimulen la repetició i l'aplicació dels continguts que transmet el professor. Per tant, el que fan els sistemes d'avaluació formals és penalitzar amb pena de mort l'error, que l'error és la mare de poder desenvolupar els aprenentatges.
4. Les competències digitals resulten invisibles
Espais més flexibles per utilitzar la tecnologia perquè:
- Tan important com aprendre és la possibilitat d'aplicar el que vam aprendre, és a dir, invisibilitzar les tecnologies i donar-li potència al coneixement creat
- L'aprenentatge ocorre quan estem fent una altra cosa.
5. Hi ha certes pràctiques "educatives" que hauríem invisibilitzar:
- L'ús intensiu de la memòria en els sistemes formals.
Assenyala un exemple, el sistema a Dinamarca que aposta per realitzar exàmens amb el suport d'internet. Per a molts docents, això és un horror i alhora un error, però el Ministeri d'Educació de Dinamarca, es defensa exposant que si el món funciona amb Internet, perquè motiu l'escola ha q ser "off line, és a dir, si el món professional funciona amb Internet, per què l'escola no?
Amb aquest projecte hi ha el risc que copien en els exàmens, però això ho hauria de gestionar el centre perquè no fos possible, en lloc de no aplicar directament en cap centre.
Plantejaments dialèctics :
Tesis. "La tesi actual és que les tecnologies són el tiquet per a la societat del coneixement. Són el tiquet de la modernitat, per tant ningú es resisteix a regalar ". Imatge política, als polítics els encanta fer-se fotos amb ordinadors.
Antítesi: "Les tecnologies evolucionen a una velocitat explosiva, exponencial, de manera contínua. L'educació ni tan sols evoluciona d'una manera lineal. Tampoc ha d'evolucionar al ritme de la tecnologia, però sí cal construir ponts entre els dos i amb l'aprenentatge invisible pot ser una possibilitat d'avançar en aquestes àrees ocultes en les que encara hi ha moltíssim a fer ".
Cristobal Cobo, finalitza la seva exposició amb una pregunta i una proposta:
¿Aquesta és la millor educació que podem tenir?
Des del nostre punt de vista, pensem que l'aprenentatge invisible, és una bona opció, ja que comparteix estratègies i perspectives innovadores, que contribueixen a la creació d'un procés d'aprenentatge sostenible. Tanmateix, pot ser arriscat i poc fiable ja que apliquen una solució ràpida per millorar l'aprenentatge i l'educació. Creiem que és difícil mentalitzar la societat sobre aquest nou aprenentatge, ja que els canvis i les innovacions provoquen por a la majoria de població. Tot i això, pensem que en un futur no gaire llunyà arribarà a implantar, ja que a poc a poc es van instal·lant i utilitzant les noves tecnologies a l'aula. Si hem de criticar algun aspecte, seria la seva exposició, és a dir, creiem que critica massa l'educació formal actual i no se centra prou en l'explicació de l'aprenentatge invisible.
Aquí us deixem el vídeo, a veure que us sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada